Les propietats dels minerals

Les principals propietats dels minerals són:

• El color. És el tipus de llum que reflecteix el mineral quan és il·luminat amb llum blanca. De vegades, el color que presenta a les superfícies exposades a l’exterior és diferent del de les superfícies que no hi han estat exposades.

• La lluïssor. És la manera en què el mineral reflecteix la llum. La lluïssor pot ser metàl·lica, si el reflex és semblant al d’una superfície de metall; vítria, si és semblant al del vidre; greixosa, com el d’una superfície untada; mat, si té un aspecte apagat i sense lluïssor; etc.

• El color de la ratlla. És el color del polsim que es produeix quan es ratlla un mineral, que no sempre coincideix amb el de la superfície del mineral. També es pot veure com el color que deixa si el freguem amb una superfície de porcellana.

• L’exfoliació. És la propietat de fracturar-se en fragments que conserven cares planes. La mica s’exfolia en làmines, i la galena, en cubs.

• La duresa. És la resistència a ser ratllat. El guix es ratlla amb l’ungla, mentre que per ratllar la calcita cal un objecte metàl·lic. El diamant és el mineral més dur i tan sols es ratlla amb un altre diamant.

L’escala de Mohs

La duresa dels minerals s’expressa amb un nombre referit a una escala de deu minerals anomenada escala de Mohs, en honor del geòleg alemany Friedrich Mohs, que la va proposar el 1825.

Cada mineral ratlla tots els que tenen un nombre igual o més baix que ell, i és ratllat pels que tenen un nombre igual o més gran que el seu.

Als minerals que no estan en aquesta escala se’ls dóna un nombre intermedi, expressat en forma decimal. La galena, per exemple, que ratlla el guix però que és ratllada per la calcita, té una duresa de 2,5.